Ilse Bing

Arquitectura. L’arquitectura constructivista, que fomentava l’aspecte social de la disciplina, va tenir una gran repercussió fora de la Unió Soviètica gràcies a El Lissitzky, que va promoure aquest moviment més enllà de les seves fronteres. A partir del 1910, la ciutat de Frankfurt va esdevenir un prototip de l’urbanisme modern gràcies a l’arquitecte Ernst May, ja que va començar a deixar de banda el traçat medieval en favor d’una transformació que atengués les diverses necessitats socials. Tant les teories constructivistes com les de la Bauhaus van tenir gran repercussió en la tasca d’Ilse Bing. Quan va arribar a París, l’artista es va centrar en una de les obres més emblemàtiques de la capital, construïda per a l’Exposició Universal del 1889. L’any 1925 László Moholy-Nagy, que tanta influència va tenir en Bing, ja havia fotografiat la Torre Eiffel, però l’autora no es va centrar només en la bellesa de les formes i en la geometria abstracta de la construcció, sinó que també en va captar els voltants fotografiant-la a diverses altures des de l’interior.

El mateix va passar amb els alts edificis de Nova York, que va fotografiar amb una mirada distanciada alhora que crítica, ja que no hi falten, juntament amb l’arquitectura vertical, edificacions baixes i humils.

Els objectes surrealistes. Ilse Bing va sentir des de ben aviat una gran fascinació pels objectes inanimats, bodegons, cadires i diaris, motius comuns en l’art de les tres primeres dècades del segle xx. El surrealisme va suposar una revolució pel que fa a aquesta mena d’objectes, ja que va incorporar a les composicions un cert aire màgic i de misteri indissoluble. Els objectes quotidians de Bing, sobretot els de l’època parisenca, estan imbuïts d’una atmosfera com de malenconia, gairebé de somni. En canvi, en el període d’exili als Estats Units mostra una certa aparença de fredor i emergeixen trets formals i simbòlics, com el tancament o la delimitació de l’escena copsada.

El moviment. Mentre vivia a Alemanya, Ilse Bing ja s’havia interessat pel moviment dels ballarins de l’escola de Rudolf von Laban, considerat el pare fundador de la dansa expressionista. En arribar a París, va rebre un encàrrec per fotografiar el museu de cera del Moulin Rouge. Amb aquest projecte va retratar la vida quotidiana dins i fora de l’escenari, però sobretot les ballarines en ple moviment. Va copsar la vibració de la dansa, els girs circulars, l’obertura de cames de les ballarines de perfil… A més de la sèrie d’imatges del ballarí Gerard Willem van Loon, una de les feines més destacades que va fer al voltant del moviment va ser la sèrie per al ballet L’Errante, del coreògraf George Balanchine, amb decorat i llibret del pintor rus Pàvel Txelitxov, per a la companyia Les Ballets. L’espectacle es va presentar al prestigiós Théâtre des Champs-Élysées de París el juny del 1933 i posteriorment a Londres.

Pionera de la fotografia. Ilse Bing va formar part d’una generació de fotògrafes que van assolir una visibilitat fins aleshores insòlita, entre elles Germaine Krull, Florence Henri, Laure Albin-Guillot, Madame d’Ora, Berenice Abbott —a la qual Fundación MAPFRE va dedicar una exposició el 2019—, Nora Dumas i Gisèle Freund. No era habitual que les dones es dediquessin a l’art: generalment, aquest camp estava ocupat exclusivament per homes, que veien amb menyspreu, i fins i tot amb animadversió, la presència de les dones en l’àmbit social i cultural. Malgrat això, Bing va fer servir la càmera com a mitjà per afirmar la seva identitat i enarborar la seva independència.

Si desitja posar-se en contacte amb el Departament de Comunicació per a sol·licitar el dossier de premsa, imatges en alta resolució o qualsevol altre assumpte, si us plau ompli el següent formulari especificant el/s mitjà/s per al/als quals se sol·licita informació.