Walker Evans, el fotògraf de la quotidianitat, al centre KBr Fundación Mapfre Barcelona

• Walker Evans és una figura essencial de la fotografia moderna i un dels grans cronistes visuals dels Estats Units del segle XX.
• «Now and Then» proposa una àmplia revisió de la seva obra i la seva influència en generacions posteriors d’artistes.
• Carlos Pérez Siquier va construir una obra singular i innovadora dins de la història de la fotografia espanyola.
• L’exposició del fotògraf d’Almeria reuneix una selecció d’obres que pertanyen als fons de fotografia de la fundació.
• Les mostres es podran visitar fins al 24 de maig al Centre de fotografia KBr, al número 30 de l’Avinguda del Litoral.
• Dossier de premsa Walker Evans. Now & Then.
• Dossier de premsa Pérez Siquier. Col·leccions Fundación MAPFRE.
• Imatges de premsa Walker Evans. Now & Then.
• Imatges de premsa Pérez Siquier. Col·leccions Fundación MAPFRE.

Fundación Mapfre ha presentat avui, 24 de febrer, les exposicions Walker Evans. Now and Then i Pérez Siquier. Col·leccions Fundación MAPFRE, dos fotògrafs considerats grans figures de la història de la fotografia moderna als EUA i a Espanya, respectivament.

La mostra dedicada a Walker Evans (1903-1975) reuneix fotografies i projectes clau que recorren tota la seva trajectòria —des dels autoretrats dels anys vint fins als seus experiments amb Polaroid als anys setanta— juntament amb llibres i publicacions que reflecteixen la seva inesgotable capacitat d’observació. D’altra banda, l’exposició de Carlos Pérez Siquier (1930-2021) reprèn la gran retrospectiva que es va clausurar prematurament a causa de la pandèmia.

Les mostres es podran visitar des del 26 de febrer fins al 24 de maig al Centre de fotografia KBr, situat al número 30 de l’Avinguda del Litoral, a Barcelona.

WALKER EVANS, FOTOGRAFIA SENSE ARTIFICIS

L’any 2009, Fundación Mapfre va iniciar la seva programació de fotografia amb una retrospectiva dedicada a Walker Evans a Madrid. Disset anys després, «Now and Then» proposa una mirada renovada a la trajectòria de l’artista, amb imatges capturades al llarg de més de cinquanta anys.

Evans és una figura essencial de la fotografia moderna i un dels grans cronistes visuals dels Estats Units del segle xx. Les seves imatges, d’aparença senzilla, però de gran complexitat, retraten amb lucidesa la vida quotidiana, els paisatges urbans i els rostres anònims d’un país en transformació. Inscrit en l’estil documental, Evans va combinar una mirada directa i austera amb una curiositat inesgotable pels signes de la cultura popular, que el va portar a definir una època i, alhora, qüestionar-la.

Walker Evans va iniciar-se en la fotografia en la dècada de 1920, després d’una estada a París. Al llarg de la seva trajectoria va abordar diverses temàtiques, des d’instantànies de carrer preses de manera furtiva fins a estudis meticulosos i precisos d’arquitectura. Durant els anys 1935 i 1936 va fer un fructífer viatge pel sud dels Estats Units finançat per la FSA (Farm Security Administration), d’on provenen algunes de les seves fotografies més cèlebres, entre elles, les dedicades al projecte sobre els arrendataris agrícoles del sud dels Estats Units, que va dur a terme juntament amb James Agee.

El 1938, el Museum of Modern Art de Nova York li va dedicar una exposició individual, la primera que el museu concedia a un fotògraf, i va publicar American Photographs, considerat fundacional en la definició del llenguatge fotogràfic modern i en la legitimació de la fotografia com a forma artística autònoma. A American Photographs, Evans va usar moltes de les imatges que havia captat per a la FSA, ordenant-les d’una manera nova amb la voluntat de retratar la societat a través d’ una reflexió sobre la cultura material, el territori i les classes socials dels Estats Units. La transcendència d’aquest treball rau no tant en els temes concrets com en la seva intenció de compartir l’experiència d’un temps, una societat i una cultura determinats. Aquest mateix any va iniciar la seva cèlebre sèrie de retrats de passatgers del metro de Nova York, realitzats de manera discreta i sense posats, que va influir de manera decisiva en la fotografia urbana posterior.

Des dels anys quaranta fins a començaments dels anys setanta, Evans va mantenir una producció constant com a fotògraf, editor i escriptor. Va explorar també el color i, en els seus últims anys, les possibilitats expressives de la càmera Polaroid, que revelen un gir més íntim sense perdre la claredat de la mirada de l’artista.

El 1965 va iniciar la seva tasca docent a la Universitat de Yale, on va formular el concepte de «documental líric», amb el qual va influir en generacions posteriors d’artistes i fotògrafs.

El recorregut de l’exposició, format per 217 fotografies, s’articula entorn de dotze seccions que comprenen des del seu interès pels elements visuals de la ciutat (rètols, aparadors, tanques publicitàries, etc.), en els quals Evans descobria un reflex suggestiu de la identitat col·lectiva del seu temps, fins a les persones anònimes (vianants, viatgers del metro, treballadors), a les quals retratava amb una espontaneïtat que combinava precisió formal i un profund respecte pels subjectes fotografiats, passant per la seva fascinació pels entorns modestos i els pobles, on trobava una autenticitat que les grans ciutats tendien a diluir.